CENTRE D'INVESTIGACIÓ ARTÍSTICA



Exposició col·lectiva “Art en Obres”

Com ja sabeu els que ens heu seguit al llarg d’aquest primer any d’existència, a ESPAI TÒNIC ens mou la difusió de l’Art i la Cultura, així com facilitar el vincle entre l’artista i el públic.

Per tant per aquesta tardor hem preparat una mostra molt especial:
6 artistes presentaran una pinzellada dels temes que en el moment present els estan movent a crear

art en obres

L’exposició Art en obres és una finestra cap a l’actualitat de l’artista, una fugaç visió d’aquell entorn que el reflecteix i li’n facilita la inspiració. Una mirada oberta, fresca i realista al subjecte i els seus contaminants presents. Perquè creiem que el treball dels artistes del present són fonaments per a la cultura del futur.

Cada artista presenta una mostra objectual del què es porta entre mans, pot ser una peça acabada o pot ser una peça en estudi, pur present, arribant en alguns casos a poder ser canviant. L’artista ha acabat la seva peça i ve a ESPAI TÒNIC per a buscar aquell “work in progress” que ens ha dipositat i a canvi ens deixa la seva més recent obra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb aquesta proposta tan viva es pretén acostar a l’espectador a tantes preguntes que sorgeixen quan veiem una obra final. Què mou a l’artista a crear? Com respira? Com viu la seva peça? Quins són els seus processos? I els materials dels quals es rodeja? Quines eines utilitza? En quin entorn crea i s’inspira?

Aquestes preguntes que de vegades ens ronden pel cap en veure una obra final, poden ser abordades amb l’oferiment fotogràfic plantejat cap al taller de l’artista. Així, ens hem acostat als seus tallers, i hem intentat captar una essència, un ritme, un ambient, o si més no representar, mitjançant una selecció fotogràfica, les textures, llums i materials del qual s’envolta. Sabem que l’entorn reflecteix un estat i aquest és de vital importància per a la inspiració i el desenvolupament de l’obra. Poder copsar aquest ambient que pensem és molt enriquidor per al públic, per ajudar-nos a entendre d’on ha sorgit la peça i per quins camins i alberenys ha passat.

JAVIER GARCÉS. Saragossa (1959). Actualment viu a La Bisbal d’Empordà.

En la soledat del seu taller, una antiga fusteria abandonada de la Bisbal d’Empordà, Javier Garcés esculpeix cossos i coses que escodrinya obsessivament com a manifestacions de la naturalesa amb l’anhel de capturar-ne l’essència del seu misteriós poder. L’estil hiperrealista de les seves obres és una cortina de fum, sense desmerèixer el seu virtuosisme tècnic: a Garcés no li interessen per res les aparences dels cossos i de les coses sinó allò més enigmàtic que oculten l’interior de les seves formes. Com Brancusi, que no era un ocell el que volia esculpir sinó el seu vol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Garcés agafa de models la gent del seu entorn més pròxim i els objectes i les eines que té més a prop al seu estudi, el seu espai de pensament i de treball. Els seus models són els cossos i les coses que necessita i que estima i que, per tant, desitja conèixer millor per relacionar-s’hi millor.

Ell mateix és sovint el cos i la cosa que examina en les seves escultures. S’autoretrata amb un gest de molta honestedat i sinceritat, insòlita en un món de tanta saviesa grandiloqüent i de tanta buidor intel·lectual, ja que en lloc d’enaltir el seu ego artístic prefereix mostrar el seu patiment, els seus dubtes i inseguretats.

Garcés entén l’art com un ofici molt seriós, terriblement complex, i com una conquesta de coneixements que es trenen amb més fracassos que èxits. (text de Maria Palau – El Punt Avui)

SEBI SUBIRÓS. Figueres (1961). Actualment viu a Girona.

S’inicia com a gravador el 1986. Fins l’any 1995 forma part del taller Edicions Tristan Barbarà on s’especialitza en l’assessorament tècnic d’artistes. Durant aquest període completa la seva formació, entre d’altres, amb l’estampador Ole Larsen, el gravador Joan Barbarà i l’especialista en tècniques electrogràfiques Jesús Pastor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 1995 Eusebi Subirós funda el taller de gravat Lupus, taller calcogràfic. En aquest espai els artistes troben les eines i l’assessorament tècnic necessari per a crear i desenvolupar els seus projectes amb llibertat i aconseguir així la màxima qualitat en la seva obra gràfica original.

Com a professor de gravat, Eusebi Subirós ha impartit, de manera regular, diferents cursos, en el propi taller i en diversos centres públics i privats.

Al llarg d’aquests 20 anys, ha desenvolupat la seva pròpia trajectòria artística de creació i investigació portant-lo a treballar amb artistes nacionals i internacionals com: Tàpies, Miquel Barceló, Werner Berges, Cuixart, Víctor Mira, Niebla, Antoni Pitxot, Jaume Plensa, José Pedro Croft, Emil Schumacher, Riera i Aragó, Oteiza, Moises Villelia…

BEAT KELLER. Suïssa (1953). Actualment viu a La Bisbal d’Empordà.

Ha estat director creatiu en diverses agències de publicitat tenint com a clients a IBM, Swissair i La Caixa, entre Suïssa, Alemanya i Espanya. Estudià en la “Kunstgewerbeschule Biel” de Suïssa y posteriorment en la “School of Visual Arts” de Nova York. En l’actualitat resideix a la Bisbal d’Empordà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al llarg de la seva trajectòria es dedica a través de diverses disciplines, a l’art surrealista i a la poesia visual. Per mitjà d’escultures, objectes aïllats, collage i dibuixos presenta un món oníric difícil de no ser contemplat amb admiració. Les seves obres respiren estructures extremadament compensades, volums punyents i dimensions proporcionades a petits ginys amagats entre ferralles i peces singulars. Contemplar-les provoca en l’espectador la sensació que hi ha un món, l’existència del qual fins ara ens havia passat per alt per alt. Beat ens en relata la seva l’evidència d’una manera molt elegant.

Des de l’any 2011 comparteix estudi amb l’artista Mariana Fresneda, amb qui ha desenvolupat una relació lúdica i plena de complicitat, arribant a generar-se una mútua inspiració que ha acabat materialitzant-se en la creació d’obres en conjunt. Hem de ressaltar que Mariana ha tingut un paper clau i decisiu en la conservació de la seva obra, que per atzars de la vida va estar a punt de desfer-se peça a peça, imaginem que amb la mateixa singularitat amb la qual és ser creada.

Beat Keller, ha realitzat diverses exposicions tant col·lectives com singulars, contant-se entre d’altres la Galeria Rene Metras de Barcelona.

MARIANA FRESNEDA Barcelona (1955). Actualment viu a La Bisbal d’Empordà.

Mariana, sota el nom artístic de Ranita K és la nostra sorpresa i l’humor sagaç personificat. Aquella qui expressa sense embuts, escenes que provoquen un gran somriure, un esglai, una revelació de l’inconscient que ens habita i que ens enfoca la realitat des d’una òptica, com ella mateixa expressa, de “divertimento”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i investigà i provà de manera intermitent diferents tècniques artístiques, però no serà fins a l’any 2010 que en conèixer a Beat Keller, i guiada per un impuls aparentment de reconstrucció comença a restaurar-li part de la seva obra emmagatzemada i guardada en caixes, a la finca d’uns amics a La Garrotxa. Arran d’aquesta activitat de detallosa restauració, i motivada per al que se li comença a desvetllar, s’atreveix a explorar el seu propi món i potencial amb tot el seguit d’objectes, parts i materials que li cauen a les mans.

Mariana porta una bomba de rellotgeria en el seu interior. Les seves peces tenen una força, una maduresa, i una complitud, que tira d’esquenes. L’interès en l’art surrealista i la poesia visual s’expressen de manera magistral en les escenes que ens presenta. Aquest enfoc l’acosta al seu homòleg, l’artista Beat Keller, al costat del qual realitzen obres a quatre mans, com si d’una simfonia exquisidament composta es tractés.

AGUSTÍ OLIVARES. Granollers (1974) Actualment viu a Barcelona i passa estius i caps de setmana a Palau Sator.

Agustí Olivares viu la poesia com un retrobament cíclic i infinit amb l’abisme. Dialoga amb el paisatge quotidià, amarat de foteses, i despulla la mirada de qui només mira perquè veu. En els seus poemes visuals juga amb la complexitat senzilla del llenguatge i inventa nous paisatges i nous buits per acollir el punt de fuga de l’inici permanent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els estius de la seva infantesa els passa en un poble de Jaén. Irremeiablement, el vent sedósdel capvespre, l’olor de rostoll i el paisatge clapat d’oliveres el marcaran per sempre més. Lorca, Benedetti, Giorondo i Brossa són els seus referents.

Poeta obstinat, ha guanyat una trentena de premis literaris arreu del país. L’any 2015 publica el seu primer llibre, Pulsió 303.

GUILLERMO BASAGOITI. Madrid (1972). Actualment viu a Palau Sator.

El seu interès es basa en materials ja existents i moltes vegades de rebuig. Aquells materials que es troben en el medi en què habita, materials que ell en diu propers.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La seva obra escultòrica actual està molt arrelada a la natura i tota la seva perspectiva passa per la vinculació de l’home al seu entorn. D’aquesta unió del treball artístic amb la natura sorgeix també el qüestionament i l’interès pels processos de l’inconscient. Es pregunta i es planteja què porta a l’home-artista a crear, transparentant un fort interès per al saber conceptual darrere de cada obra. Aquesta recerca queda molt palesa a la seva obra, que mai és viscuda com aparença, sinó fruit d’un estudi curós dels materials i les seves capacitats compositives.

Sostreu del seu entorn, materials com la fusta, pedra i ferros dotats ja de per si d’un interès intrínsec i els aïlla i els dignifica individualment, creant-ne escultures de petit i gran format.

Es considera un artista estacional, i tracta d’utilitzar els materials en funció de l’estació de l’any, crea com el que crea un hort, seguint el ritme cíclic que dicta la natura. En la seva obra està molt present el color, que veu com l’ànima de les coses i ens reflexiona que el què el mou és en última instància el color. Algunes peces procedents d’arbres, les ha elaborat en el seu propi medi, acostant-se així a la disciplina del land art, d’altres al taller-laboratori de Vulpellac, on juga i aprofundeix en la construcció de geometries i repeticions sorprenents.

Ha estat en contacte amb museus, i vinculat a l’art, galeries i al món de la creació, des de petit, i s’hi mou com un peix a dins de l’aigua. Establert a l’Empordà des de vora dues dècades.

— — — > > >

I amb aquesta proposta us deixem per ara, amb moltes ganes de veure’us de nou a l’ESPAI TÒNIC, espai d’experimentació i recerca artística. Per un Art a l’abast de la gent, per un Art que enriqueixi la Cultura. Una eina de reflexió sobre el nostre entorn.

A reveure!

Agenda Espai tònic
Exposició
Inauguració de l’exposició col·lectiva “Art en Obres”
Adressa
Espai Tònic, carrer de Ponent 23-25,Vulpellac,Girona
Des del
10/24/2015
Fins al
12/19/2015


(2) comments

Raquel Moron
2 anys ago · Respon

hola quin dia i hora inauguració?
Mireu dates posa 10/24 fins al 12/19 (el 24 i 19 quins mesos son?)

una abraçada!

    ESPAI TÒNIC
    2 anys ago · Respon

    Hola Raquel, Les dates son del 24 octubre al 19 de desembre 2015.
    L’agenda ens l’agafa en el format USA, ara mirarem de canviar-lo…!
    La inauguració es el mateix 24 octubre a les 20h.
    T’hi esperem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *