La Vanguardia: Empordà, refugi d’artistes
La secció cultura de la Vanguardia d’aquest diumenge cita l’Espai Tònic com a un dels reflexes de l’actual moviment artístic de la comarca del Baix Empordà. Ens honra aquest reconeixement a una feina feta des de la voluntat de proporcionar una plataforma per a la difusió de l’art, tenint en compte les creatives conseqüències culturals, socials i econòmiques que aquest pot proporcionar. Agraïment a Josep Playà Maset
La sección cultura de la Vanguardia de este domingo cita Espai Tònic como uno de los reflejos del actual movimiento artístico de la comarca del Baix Empordà. Nos honra este reconocimiento a un trabajo hecho desde la voluntad de proporcionar una plataforma para la difusión del arte, teniendo en cuenta las creativas consecuencias culturales, sociales y económicas que éste puede proporcionar. Agradecimiento a Josep Playà Maset
Un territori de frontera que fascina pel paisatge, la llum mediterrània, la tranquil·litat dels pobles i la gent. La Vanguardia JOSEP PLAYÀ MASET, Barcelona 04/09/2016 02:04
El 1994 es va presentar a Barcelona l’exposició Empordà. Terra d’artistes,que reflectia la tradició pictòrica d’aquesta comarca des de finals del segle XIX. I aquest ha estat el títol d’un dossier de la revista cultural Alberespublicat aquest estiu. Però l’Empordà no només és bressol d’artistes, sinó que també els acull. La llista és extensa, però heus aquí alguns noms remarcables, sense que l’ordre indiqui cap prioritat:
Nobuko Kihira (Nagoya, Japó, 1960), després d’estudiar Belles Arts al Japó, va viatjar per Europa i els Estats Units fins que es va establir a Barcelona. El 1992 guanya el Mini Print de gravat de la galeria Fort i coneix Joaquim Carbó Berthold, amb qui es queda a viure a Cadaqués.
Maurici Sbarbaro (Montevideo, 1960) va arribar a Cadaqués a través d’un altre uruguaià, Ignacio Iturria, que ha deixat una galeria al seu nom. I després han vingut José Luis Scaffo (Montevideo, 1972) i Joaquín Lalanne(Buenos Aires, 1989). El cens d’artistes a Cadaqués varia cada any, però n’hi ha que hi han fet arrels, com Daniel Zerbst (Braunschweig, Alemanya, 1974), Pere Bellés (Terrassa, 1965), Javi Aznárez (que amb Ilich Roimeser i la seva companya francesa, Elodie Loiseleur , han creat el taller deTabakov), Roberto Vilallonga (Girona, 1963) i Núria Duran (Barcelona, 1971).
Al Baix Empordà la Bisbal exerceix de capital artística. Fa dos anys hi va obrir l’Espai Tònic, un espai per a l’experimentació gestionat pels grafistesOlga Solà i Oriol Terrats , i l’escultor Guillermo Basagoiti (Madrid, 1944). I també hi ha Beat Keller (Suïssa, 1953), que comparteix l’estudi ambMariana Fresneda , el pintor i escultor Javier Garcés i Alvaro Soler Arpa, un escultor que treballa sobre esquelets d’animals.
Josep Niebla (Tetuan, 1945) s’instal·la a Catalunya el 1962. Més de 190 exposicions en 13 països. Ha creat una fundació a Casavells, on viu. En aquesta població també hi ha la galeria de Miquel Alzueta, que ocupa l’antic taller de Manolo Ballesteros.
A Madremanya hi viu des del 1987 Denys Blacker (Londres, 1961). Graduada a Chelsea després d’estudiar escultura set anys, aviat va començar a interactuar amb el seu cos i és una de les performers més conegudes. Ha actuat al festival de la Muga Caula, convidada per Joan Casellas (Teià, 1960), que viu a les Escaules.
José Luis Pascual (Barcelona, 1947) va estudiar arquitectura, però va ser un autodidacte del dibuix, la pintura i l’escultura. Ha viscut a Eivissa, a Centelles i, des del 1994, a Saus-Camallera, on té l’estudi i la galeria d’art KM7, on du a terme diferents activitats culturals. En aquesta mateixa població hi viuen Laurent Martin (França, 1955), que treballa el bambú, i, gairebé al costat, Luis Krauel , a Gaüses.
Jordi Rodríguez Amat (Santa Coloma de Gramenet, 1944). Va viure a París iMunic, i el 1994 s’estableix a les Olives (Garrigoles), on crea una fundació amb el seu nom, per on també han passat diversos artistes.
El pintor polonès Andrzej Wisniewski (Varsòvia, 1947) i la il·lustradora belga Anne Velghe es van establir fa més de quinze anys a Agullana a través de Claude Lambert , que va treballar en el disseny de pel·lícules de Tintín, i que aquest estiu ha exposat en el Museu del Suro de Palafrugell. Lambertva residir-hi durant un quart de segle, com ho continuen fent Miquel Duran (Vilabertran, 1954), Federico (Ayamonte, 1950) i Víctor Pérez Porro(Barcelona, 1960).
Félez (Saragossa, 1930) és un pintor del moviment Pànic (com Arrabal i Topor). Va viure a Barcelona, París i Ceret abans d’arribar el 1984 a Garriguella, on ha reafirmat l’hiperrealisme. Hi ha coincidit amb François Garnier (París, 1930) i Jordi Gispert (Salt, 1947) i dos artistes locals, Patxè i Albert Pujol.
Alfonso Alzamora (Barcelona, 1951) ha exposat a Nova York, París, Londres i Ginebra. Va sentir la necessitat de sortir de Barcelona i va anar al Berguedà i la Garrotxa abans d’instal·lar-se el 1979 a Ordis. Aquest poble ha tingut dotze anys d’alcaldessa la ceramista Maria Crehuet , casada amb el també artista Joan Casanovas. I també hi viu Carme Sanglas (Barcelona, 1953), i ho han fet l’escultor Gabriel (Badalona, 1954) –ara a Palau de Santa Eulàlia– i Manolo Gómez (Sevilla, 1971).
I la llista continua amb Jordi Isern (Barcelona, 1962), que viu a Sant Iscle;J.C. Roca Sans (Barcelona, 1946), a Monells; Carles Bros (Terrassa, 1956), aLlançà; Mercè Riba (Barcelona, 1952), a Llampaies; Xavier Escribà (Paris, 1969), a Masarac; Jordi Puig (Cerdanyola, 1963), a Lledó; Daniel Lleixà(Barcelona, 1949), a Tonyà; Pujol Boira (Barcelona, 1949), a Albons;Guerrero Medina (Jaén, 1942), a Sant Tomàs de Fluvià… Segurament tots van llegir Josep Pla quan deia que en aquest país encara era possible “l’ideal d’una vida lliure”.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!