Et convidem a veure la sensesostre de Javier Garcés
Benvolguts, us anunciem que a partir de demà, dijous 16 de juliol podeu venir a Espai Tònic, a veure la darrera obra escultòrica de Javier Garcés.
Comunicar-vos quasi en veu baixa, que el proper divendres 24 de juliol cap a les 20 h, comptarem amb la discreta presència de l’artista que ens acompanyarà i explicarà la història subjacent a aquesta al·legòrica talla de fusta.
Descansa una sensesostre, possiblement abatuda per la intensitat del viscut; envoltada d’un aplec de postals que ens recorden a les col·leccions privades tant a l’ús en el renaixement. És una posada en escena, un fet metafòric que parla d’una introspecció en la qual tots ens hi podem veure reflectits.
“Per portar la peça a terme necessitava una model, però aquesta vegada havia de ser una dona amb dos trets molt importants. El primer era que aquesta dona tingués temps i predisposició per posar i quedar retratada, i el segon i imprescindible era que tingués una col·lecció de postals fruit d’haver viatjat… a més de tenir una estima per l’art.
Aquesta vegada es tractava de fer una transposició del tema del col·leccionisme, com en aquelles pintures plenes de quadres que reproduïen antigues col·leccions reials, com en «L’enseigne de Gersaint» (1720) de Wateau. En aquest cas, amb la intenció interpel·lar l’espectador fent-lo qüestionar-se el fet que qualsevol de nosaltres podia ser aquesta dona.
Vaig demanar a la model que fes una selecció de les postals de les quals mai se’n desfaria i que les disposés en un embalatge de nevera aquestes en l’ordre que creies convenient. Són aquestes postals i alguna fotografia producte del seu criteri, estrictament personal i radicalment viscut el que volia retratar. El gos que rau als seus peus, com els gossos retratats en les obres pictòriques de l’època, són i segueixen sent, una metàfora de fidelitat.”
La peça romandrà exposada fins al primer cap de setmana de setembre, coincidint amb la celebració del posposat dia internacional de l’art.
M’agradarà molt veure personalment aquesta obra de l’artista Javier Garces. Una obra genuina,, sincera, auténtica d’un gran mestre.
Sí, molt gran!, Benvinguda
Disculpeu, però és de Gersaint i no pas de Germaine, el quadre de Watteau: «L’enseigne de Gersaint» (1720)
Gràcies per l’apunt, Jordi, quedes més que disculpat!. Modifiquem l’error