Jordi Gich: figures femenines entre el culte i l’imaginari.

Benvolguts i benvolgudes, s’acosta la nova gran exposició del 2019 a l’Espai Tònic: CORPORI, les fascinants figures femenines sospeses en l’espai de l’escultor Jordi Gich. Inaugurem dissabte 15 de juny a les 20:00 h.

A CORPORI hi podrem veure exposat part del seu treball més recent, allà on la matèria es resisteix al buit. Sospeses en l’espai, les línies on es suporta l’estructura mínima de la figura, un cos esfilagarsat que convida a l’espectador a resseguir-lo transitant entre la memòria i l’oblit.

A Jordi li donen troncs de roure, alzina, fusta autòctona del pla de l’Estany, allà on hi té el taller, o també noguera, o boix si es dona al cas, o bé en compra ell per allà on passa, i després, com els bons vins, els deixa envellir 2, 3, 7 anys… a l’espera del seu moment; quan la fusta s’hagi assentat i estigui suficientment eixuta per a que després no s’obri.

La imatge que hi plasma, és sempre Ella. Aquella dona idealitzada, com una Venus en lleuger contrapposto, que ens arriba del passat, i que serà encarnada una i una altra vegada a través d’un joc d’arestes, sempre canviat, però sempre respirant la mateixa essència corpòria de la feminitat.

Deesses, figures femenines, des de la prehistòria i per tota la conca mediterrània han estat àmpliament representades. Relacionades amb el culte i amb l’imaginari, avui les contemplem, maltractades pel pas del temps, i és aquesta erosió la que ens connecta amb el nostre passat.

Pur lirisme i gran mètode per expressar la bellesa, el pas del temps, l’essència del cos de dona, immòbil, a l’espera d’una nova vida a través de la inflexió de la línia en l’espai.

De la motoserra passa a la gúbia i la llima per tallar-ne la figura. Després arriba el bell dibuix sobre el cos de dona, remarcant les línies fonamentals i sense fi, com un modista ajustant l’elegant armadura que sostindran la nova particular versió d’Ella. Finalment, el triple salt mortal: el buidatge, l’espai i l’amplitud d’aire que farà respirar i tornar la vida a aquesta present encarnació de deessa mediterrània. Sense por i a poc a poc, fent sorgir la cartografia del nou ésser.

Veure’l treballar és una sorpresa que no ens esperàvem. Allò que no gosava imaginar-me ha succeït. Guaiteu-lo en aquest vídeo i digueu-me si no és sorprenent:

Jordi Gich (Palafrugell 1975) es va graduar en l’especialitat d’escultura a l’Escola d’Art d’Olot (2001).
Ha realitzat exposicions individuals a la Sala del Castell (Palol de Revardit 2018), al Centre Cultural Edifici Miramar (Sitges 2017), a la Fundació Valvi (Girona 2017), a la Sala Empordà Can Mario de la Fundació Vila Casas (Palafrugell 2013), a la sala Arteca (Palafrugell 2009), a la galeria Piece Unique (Palafrugell 2007) i a sala Escoles Velles (Begur 2005).

També ha participat en nombroses exposicions col·lectives entre les que destaquen des del seu començament la realitzada a l’Espace Gallery (Pals 2004), La Galeria Espai Vila Casas (Palafrugell 2008), ARTencontro (Santiago de Compostela 2010), sala Francisco Creo (Noia, Galícia 2010), Ecomuseu la Farinera (Castelló d’Empúries 2012), MM Art Gallery (Olot 2011), La Llotja del Tint (Banyoles 2012), Galeria Arcada (Blanes 2014, 2015. 2018) Warzywniak Galeria Sztuki (Gdańsk, Polònia 2014), Kunstmesse Frankfurt 15 (Alemanya 2015), Fundació Vila Casas Can Mario (Palafrugell 2015, 2018), Museu del Disseny Edifici Hub, premis ArtsFad (Barcelona 2018)

La seva obra ha estat distingida amb diferents premis, 1r. Premi d’Arts Plàstiques de Begur (Begur 2011), 1r. Premi d’Escultura Manel Batlle (Granollers 2013) 1r. Premi d’Escultura Crèdit Andorrà (Andorra 2014) 1r. Premi d’Escultura Pere Jou (Sitges 2016).

La present exposició es podrà visitar a l’Espai Tònic des del dissabte 15 de juny fins al dissabte 21 de setembre.

Text: Olga Solà i Viñas