Concert de Jazz i visuals

Diumenge 15 de maig de 2016 a les 20h a ESPAI TÒNIC dins el projecte “STORY TOLD BY SOUND” concert en directe a càrreg d’Elie Massias, Jimmy Weinstein i Lilli Santon juntament amb el passi d’un parell de pel.lícules mudes de Maya Deren (anys 40)!!

Elie Massias i Jimmy Weinstein són dos músics que es van conèixer a Boston el 1989. Com a artistes han estat influenciats per diferents estils musicals i han esdevingut els pioners d’un eclèctic però personal concepte de “free-rock” i de jazz improvisat. El dia 15 faran un espectacle conjunt amb la vocalista Lilly Santon.

La història de la música en el cinema té la funció de crear ambientació, de fer d’acompanyament de la projecció o de formar part de la seva banda sonora. En gairebé totes les produccions audiovisuals hi ha un element que ha esdevingut pràcticament indispensable des dels inicis del cinema o les imatges en moviment: la música. El so pot condicionar com percebem una imatge. Va existir música a les pel·lícules molt abans que els efectes de so o els diàlegs. Aquesta s’utilitzava en les projeccions de cinema mut, on un pianista o un petit grup interpretaven peces clàssiques i melodies populars mentre es projectaven les imatges en una pantalla amb la finalitat d’amenitzar les projeccions. Per rememorar-ho, el proper diumenge 15 de maig podeu venir a l’Espai Tònic a veure una conjunció d’arts visuals i sonores, combinació que, a vegades, pot crear espectacles de difícil catalogació.

Elie Massias és guitarrista, cantant i compositor. Després de la seva graduació en el departament de composició de la Berklee College of Music a Boston Massachusetts el 1991, Massias es trasllada a Nova York el 1994. Ha gravat i realitzat gires com a solista i amb els seus grups a festivals i clubs dels EE.UU, Europa i Israel. Ha col·laborat amb molts dels músics de jazz coneguts avui en dia: Brian Blade, John Hebert, Henry Hey, Ben Street, Jimmy Weinstein, Chris Cheek, Larry Goldings i Gary Thomas, entre d’altres. Massias també ha produït per molts artistes en el seu estudi de gravació ‘Zeev Recording’, a Brooklyn, incloent-hi produccions per les discogràfiques de Ravi Coltrane, Startime Records i Sony Music. El 2007 va ser un dels 10 millors artistes del nord-est dels EE.UU per la Billboard Magazine a l’Independent Music World Series després del llançament del seu disc Brooklyn Days. També ha composat bandes sonores per Art in Heaven, ha col·laborat amb músics de World Music i ha format part dels grups New York Andalus Ensemble i Asefa.    

Jimmy Weinstein és bateria i compositor. Ha estat de gira durant més de 25 anys i ha recorregut els EE.UU, Europa i Japó. Les seves col·laboracions més importants inclouen gravacions i gires amb Ahmed Abdullah, Chris Cheek, Ben Monder, Satoko Fujii, Alex Harding, Jeff Parker, Oscar Noriega, Elie Massias, Masa Kamaguchi i Matt Renzi (RWK). Conjuntament amb Abdullah, Harding i Kamaguchi han fundat l’aventurer i aclamat quartet NAM. Amb l’àlbum Song of Time van ser escollits entre les 25 millors gravacions en viu de tots els temps, de la mà del crític americà Kevin Whitehead. La seva discografia inclou discos publicats per Fresh Sound, Clean Feed, Accurate, CIMP, Splasc(h) i El Gallo Rojo. Entre els seus projectes més recents trobem el quintet amb la col·laboració extraordinària de la pianista Satoko Fujii i un altre quintet amb Cheek i Monder. Weinstein, conjuntament amb la seva dona, la cantant Lilli Santon, van fundar la Travelling School Playjazz el 2002, una escola itinerant dedicada a l’organització i realització de tallers de jazz en escoles i festivals. Des del 2006 la Travelling School Playjazz organitza el seminari internacional de Mallorca Jazz Sa Pobla. És un conegut personatge de l’illa de Mallorca que ha tocat en determinats esdeveniments amb el guitarrista Toni Miranda, entre d’altres.

Lilli Santon és una vocalista que es va formar com a arquitecta abans de llançar-se al món del jazz. Després de passar els seus primers anys a Brasil, es va llicenciar a la Universitat de Venècia. Coneixia la música popular brasilera (MPB), i va viure entre 1980 i 2002 a la ciutat de Nova York, majoritàriament. Treballava com a arquitecta i al mateix temps estudiava jazz amb artistes com Barry Harris, Sheila Jordan, Mark Murphy i Jay Clayton. Durant els anys 80 va actuar en el Collective Ensemble de Don Cherry de Nova York, conjuntament amb Jim Pepper, Bob Moses i Dennis Charles. Mentre aprofundia en la seva experiència musical, va aprendre pràctiques de teràpia bioenergètica, que ha integrat en els seus mètodes d’ensenyament, i que aplica tant a les seves classes particulars com als tallers. El 2002 es va traslladar a Itàlia, on ha creat l’associació cultural Traveling School. Lilly actua regularment amb Satoko Fujii, Jimmy Weinstein, Travelling School Band i com a solita en el trio del pianista venecià Marcello Tonolo. Els projectes recents que ha dut a terme a Nova York inclouen: l’ensamble microtonal d’Sten Hosfalt, el Dimensional States, les improvisacions vocals a duo amb la reconeguda compositora Constance Cooper i una gravació amb Elie Massias.      

Les filmacions que es podran veure durant el concert són d’una de les principals realitzadores de cinema nord-americà dels anys 40: Maya Deren (pseudònim d’Eleonora Derenkowsky). Les seves pel·lícules s’inspiren en el surrealisme i en la psicoanàlisi. Va ser cineasta, actriu, activista i teòrica. Creia que els temes estètics no es podien separar dels temes ètics. La seva obra té un important rerefons teòric, que va desenvolupar en diversos textos assagístics, entre ells An Anagram of Ideas on Art, Form, and Film (1946).

Deren també va ser coreògrafa, ballarina, poeta i fotògrafa, i va dedicar un llarg període de la seva vida a estudiar els rituals de budú a Haití. Va crear el moviment continu a través de l’espai físic i el temps, amb la capacitat de convertir la seva visió en un corrent de consciència, principalment amb obres com Meshes of the afternoon (1943), Portrait of Carol Janeway (1943), At Land (1944), A study in Coreography for Camera (1945), The Very Eye of Night (1948) o Meditation on Violance (1953-1959).

https://www.youtube.com/watch?v=OVMV0j6XVGU

Tot i que, per diferents motius, la figura i l’obra de Maya Deren s’ha mantingut, injustament, durant anys a l’ombra, la seva tasca i la seva herència, tant creativa com teòrica, han influenciat a molts artistes. La seva manera de treballar va contribuir, en gran mesura, a l’obertura de noves vies de producció i distribució de l’obra artística audiovisual. La seva obra va servir de frontissa entre les arts plàstiques i el cinema.

*Text per Anna Pujol Batllosera, estudiant en pràctiques de Història de l’Art de la UdG

Us recordem que la majoria de les activitats d’ESPAI TÒNIC són gratuïtes per poder fer arribar l’art a tots els públics facilitant així la vostra assistència al mateix temps que la difusió dels artistes i la seva feina. En casos concrets com aquest obrim la TAQUILLA A LA INVERSA, un sistema per a donar suport i reconeixement al valor, qualitat i esforç dels artistes.

Gràcies i benvinguts!!