JA TENIM AQUÍ L’AGENDA 2015… A GAUDIR !!
Benvolguts i benvolgudes,
Rebem la primavera amb una AGENDA plena de propostes i exposicions al vostre abast.
Aquest 4 de Abril obrim la temporada amb dues exposicions de fotografia; ambdues presentades en format blanc i negre, suggestives i molt potents.
La primera, a mà de Pablo Basagoiti, autor Asturià, i publicista de professió, finalista de uns quants premis fotogràfics. Autodidacta i cercador de la espontaneïtat en la quotidianitat que ens envolta. Ofereix una mostra de 33 fotografies de dues sèries “Verano” i “Teja” que s’exposaran entre la sala ESPAI TÒNIC i el “forn” de la mateixa.
Per altra banda, Joan Guerrero, autor que […] abans de culminar la seva trajectòria professional a El País, havia exercit el seu treball com fotoperiodista en diversos diaris Barcelonins. Emigrat des de Tarifa a Santa Coloma de Gramenet, té el do de la Fotografia i ha documentat -gairebé sempre en blanc i Negre- l’essència de la vida tant d’Espanya com de Sud-amèrica, amb unes imatges que destil·len grans dosis d’humanitat i amb un privilegiat toc de sensibilitat cap a les persones. […] (extret de: www.quesabesde.com)
Paral·lel a la exposició de Joan Guerrero i íntimament relacionat amb aquest tindrem el passi exclusiu del documental: “la Caja de cerillas” de David Airob, que relata de la manera més sorprenent i poètica la vida i realitat del fotògraf Joan Guerrero.
Dins la mateixa família d’artistes convidem al poeta Agustí Olivares que va ser qui ens va posar en contacte amb Joan Guerrero i David Airob. Agustí ens presentarà el seu llibre, un poemari sorprenent de 303 poemes inspirats en l’escultura “Pulsió” de l’artista asturià Guillermo Basagoiti. Com es va dir en la seva darrera exposició, aquest és […] un llibre guixat, acaronat pel buit dels solcs de les clivelles d’uns mots subtils que embolcallen el cos de la fusta. 303 poemes afaiçonen l’escorça de Pulsió. 303 escates subtils i la pell de l’arbre mort que declama des del fons de l’ànima […]
I finalment per tancar el mes de Maig tindrem un espectacle de clown, per a delit de grans i petits.
Dudu Arnalot ens portarà el seu expressiu i suggerent espectacle “El Niu” que navega entre el mim i el clown, i potser alguns vàreu tenir ocasió de veure en l’última edició del festival de circ de la Bisbal d’Empordà. Dudu ha treballat dins de grans espectacles, potser el reconeixeu com a Purple Clown de l’espectacle Alegria del Cirque du Soleil?
Obrirem el mes de Juny amb una exposició instal·lació de l’artista tèxtil Clara Sullà. Tota una aposta per al nostre espai! Clara és l’artista encarregada de fer el vestuari de les últimes operes la Fura dels Baus. Treballa per tant un vestuari descomunal, fort, impactant, que juga amb textures, formats i conceptes de rerefons. A l’ESPAI TÒNIC ens durà una obra interdisciplinar (audiovisual, objectes escultòrics…) fruit de la seva recerca personal.
El mes de Juliol el reservem per al nostre company i estimat artista Guillermo Basagoiti.
Guillermo, cercador insaciable i d’una creativitat sense límits que està començant a fer la transició des de l’escultura que fins ara l’ha sostingut cap a la pintura, plasmant les seves reflexions en aquesta nova modalitat que ens diu, li atorga la possibilitat d’expressar-se en un llenguatge més directe, obert i fluït. Amb què es sorprendrà aquesta vegada?!
Amb les calors d’Agost ens n’anirem cap a Indonèsia, de la ma de Alejo Sabugo i Maria Suárez. Dos activistes dels drets dels orangutans, el medi dels quals està sent devastat implacablement per la creixent demanda de plantacions d’oli de palma. Maria, veterinària i Alejo, documentalista i càmera denuncien d’una manera molt poètica, la “desubicació” d’aquests primats, fent-ne una comparativa amb imatges d’hotels de pas.
Paral·lelament farem el passi del seu documental “Pelansi”, que narra l’emocionant rescat de 4 orangutans salvatges per l’equip “International Animal Rescue”. Imatges que parlen de la desforestació causada pels cultius de palma al Kalimantan Oest (Borneo).
Finalment al Setembre tancarem la temporada amb una exposició col·lectiva sota la directriu del “humor”, una visió de la realitat que ens envolta, des d’un punt de vista de la rialla, el somriure o fins i tot la befa, perquè realment, n’hi ha per riure amb la realitat del nostre país… vaja, per no plorar.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!