Divendres 18 de maig a les 20h inaugurem la propera exposició de la temporada, Enrique Barro ens porta “Solo Show“, una mostra d’objectes i creacions destinades a fer-nos reflexionar sobre l’objectiu de les obres artístiques. Ens acompanyarà la Berta de Food Fun Truck amb els seus creps i altres cosetes per picar. Que no faltin les birretes i algun gintònic.

Per entendre i situar la present obra d’Enrique Barro, és bo donar un cop d’ull a la seva trajectòria; amb estudis a la Massana (Centre d’art i disseny de Barcelona), aviat abandona la formació acadèmica en sentir-se limitat per la seva forma. Tot i això, encara passarà algun període formatiu amb l’escultor Xavier Corberó de qui va poder aprendre el dur treball que suposa cisellar el marbre o el granit, fet del qual n’extreu la conclusió que el seu mètode d’expressió artística necessita anar per un altre camí.

Barro és un buscador conseqüent, en la seva necessitat d’expressar allò que mou a l’artista. Fuig de l’adoctrinament acadèmic, de l’encasellament en una tècnica, si bé és veritat que durant un període va estar desenvolupant incansablement un univers de colors amb una temàtica lligada a un sol objecte (els llapis), amb bona repercussió dins certs cercles artístics, Galeria Miquel Alzueta i Fundació Vila Casas se’l disputaven, feia treballs per encàrrec (rètols de música avantguardista japonesa a l’auditori, portada de disc per al músic John Luther Adams, etc.), entrevistes a televisions i d’altres reconeixements amb els quals sembla que un artista hauria d’inflar-se, acaba desestimant aquesta fructífera formalitat expressiva, i aquí ens arriba el Barro actual:

Enrique, com tot bon artista, no se’n calla ni una, i és que acaba fart de l’explotació que envolta algunes capes de l’art, de com a vegades s’esprem i s’utilitza a l’artista, demanant-li una producció mínima, exclusivitat o comerciant despiadadament amb la seva obra, per benefici especulatiu i poca contemplació o apreciació verdadera tant de la mateixa obra com del sentir de l’artista. A vegades però sorprès i suposo espantat de la temptació del fet que sigui el mateix artista aquell qui es prostitueixi produint exclusivament per vendre, com qui ven enciclopèdies o qualsevol altre objecte del benestar.

Ara com ara intenta desvincular-se de l’obra mercantilitzable i clama que l’art transcendeix la forma, que cada moment requereix el seu suport; una imatge, una música, un text, un show, tot allò que estigui al servei d’expressar la inquietud. Barro és un artista que busca de manera vital aquell discurs, aquells llenguatges significatius que no el limitin i que li possibilitin comunicar i dur a terme allò que la vida el fa sentir en cada moment. És per això que s’encamina cap a deixar el que ell anomena l’art 2D o art 3D, tant sigui en la modalitat pintura o escultura formal, per passar a explorar altres medis potser més efímers però més vius i en concordança amb la seva manera de viure la necessitat artística.

La seva recent estança de vora quatre anys a Mèxic D.F., amb el projecte Bolaño no lo hizo, becat pel govern, li ha servit com a plataforma d’aquest rastreig, on ha pogut experimentar lliurement, explorant la poesia a Dramas y caballeros, un llibre de quaranta poemes reflexius, del qual se n’editaran 50 còpies, i que es presentava acompanyat de Sanson, 35′ minuts de música en format cassette gravat a dues cares. Així mateix aprofita l’estança en aquest nou ambient per a desenvolupar la seva faceta més procaç i endinsar en el tema del showman.

Pot semblar que la línia del seu treball no segueix cap directriu, que res té a veure amb les anteriors creacions; però si pensem així, és que obviem el més important: l’artista que hi ha darrere, la persona extremadament inquieta, altament sensible, un creador i observador que destaca per la seva honestedat artística. I aquí rau la gran qüestió, i és que el fet artístic és quelcom intangible, immaterial, una apreciació diferent per cada un de nosaltres i per tant voler-lo mercantilitzar és una aberració en si mateixa.

Aquesta exposició “Solo Show“, d’Enrique Barro, és directament una denúncia al merchandising que envolta l’art. Pasen y vean señores, y sobre todo llévense un souvenir. Pósters, postals, tasses, USB…., tot a disposició.

Es podrà visitar fins 8 setembre.

Text >> Olga Solà i Viñas