Benvolguts i benvolgudes, ja som aquí de nou, aquesta vegada amb un seguit d’Idees meraveLloses de la mà de lantipianista performatiu Xavi Lloses.

Donades les circumstàncies un tan boiroses de l’actualitat, presentem una primera proposta, cedida al cercle de l’artista, per al dissabte 10 d’octubre. Posteriorment obrim al públic amb un seguit de visites guiades, de la mà del mateix artista, la primera de les quals serà el dissabte 31 d’octubre a les 20 h. Caldrà reservar, puix hem establert a 20 (si no hi ha novetat) el nombre màxim de visitants. La plaça s’atorgarà segons ordre de reserva.

Acció Requiem per un piano. foto Maider Mendaza

Recordar que l’exposició roman oberta al públic del 10 d’octubre fins al 19 de desembre 2020, i podeu visitar-la en l’horari habitual. Us hi esperem!

ESPAI TÒNIC
Dijous i divendres
Matins de 11.00 a 14.00 h
Tardes de 17.00 a 20.00 h
Dissabtes
Tardes de 17.00 a 20.00 h
Fora d’aquest horari: possibilitat de visites reservant per e-mail
espai@tonic.cat

Hem nomenat les circumstàncies actuals com un tan boiroses, doncs sobre els extraradis boirosos de la música versa Idees meraveLloses, aquesta acurada cartografia sobre les darreres incursions de l’artista cap a aquelles músiques invisibles, improbables, músiques insonores, músiques perilloses i meravelloses. Tot un desplegament que ens acosta a certes melodies o antimúsiques que “potser no han de ser ni escoltades, perquè hi ha coses que si les escoltes les espatlles”.

Pot semblar una proposta espinosa, però hem de dir que se’n surt amb gran mestria. Es detecta el fruit de la constant i conscient recerca d’aquell fet simple i certer que ens travessi l’armadura fins a arribar-nos al moll de l’os. El que pretén és empènyer-nos a aquell indret on la música deixa de ser música i comença a ser quelcom inesperat. Un espai incert i desconegut, on a les palpentes, fas les troballes després d’una bona patacada. L’artista presenta un seguit de peces meraveLloses que gràcies “a tu” i una imaginació excitada i meditada explora els límits del que potser consideres art. Hi ha una clara intenció de commoure’ns per acabar generant canvis en la manera de percebre el que ens envolta.

Lloses juga i experimenta amb qualsevol cosa, tant sigui material sonor com amb tot objecte susceptible de generar algun so… fins i tot directament interpel·lant-nos per a interrogar la nostra imaginació:

Imagina una nota,
imagina-la bé
imagina-la molt bé,
no és ni massa aguda ni massa greu, simplement té l’altura ideal
és una nota esplèndida, formosa, sofisticada i alhora senzilla
visualitza-la, posa-li color, com per exemple: rosa fluorescent
et ressona tot el cos amb aquesta nota,
et fa sentir molt bé aquesta nota,
podries passar-te hores imaginant aquesta nota, t’hi passaries dies, lustres…
perds el nord amb aquesta nota; tot i que el tornes a recuperar
saps que no et defraudarà mai aquesta nota
podria ser la nota més bonica del món,
fulminaries tots els tractats d’harmonia imaginables, de contrapunt i d’orquestració
amb aquesta nota,
guanyaries concursos de composició amb aquesta nota,
guanyaries Eurovisió,
tocaries a tots els festivals d’arreu gràcies a aquesta nota,
et faries ric amb aquesta nota, coneixeries gent rellevant,
viuries tota la vida de gorra gràcies a aquesta nota, tu i els teus descendents
podries canviar el món amb aquesta nota,
el món seria millor amb aquesta nota
seríem independents gràcies a aquesta nota…
però finalment, decideixes passar la tarda a l’skatepark com aquell qui res,
amb aquesta nota.

Música imaginaria #3