Javier Garcés a premsa

L’Espai Tònic de Vulpellac inaugura avui (20 h) l’exposició amb què estrena temporada: una selecció de retrats esculpits, pintats o dibuixats de l’artista aragonès establert a la Bisbal Javier Garcés (Saragossa, 1959). La majoria són obres de creació recent, datades entre el 2014 fins a l’actualitat, i representen en certa manera el seu mapa d’afectes, un àlbum on ha reunit la gent més propera al seu entorn i amb la qual ha establert la complicitat i la disposició necessàries per exposar-la a la màxima exigència del retrat: l’abandonament, aquell instant a partir del qual deixem d’estar pendents del nostre aspecte, de si quedarem més o menys afavorits, i acabem abismant-nos. El mateix artista parla de “paisanatges” en relació amb aquest treball, perquè hi ha un requisit de proximitat amb el model, de franquesa i familiaritat, per propiciar l’intercanvi de mirades que converteix cada sessió en un desafiament a les imatges preconcebudes.

Garcés és tot el contrari d’un retratista àulic, és a dir, artificiós i adulador. Quan un amic accepta posar per a una de les seves pintures o terracotes, sap que se sotmet també a un procés de despreniment de capes (la imatge que cadascú ha construït de si mateix) fins que, a còpia de temps, a vegades mesos, sota la llum adequada, enmig de converses trivials, s’abandona als seus propis pensaments, es relaxa, s’entotsola, i deixa aflorar el seu veritable rostre. El realisme cru, sense concessions, que es desprèn dels seus retrats és el resultat d’aquest joc de disponibilitats entre artista i model. Amb motiu de l’exposició, oberta fins al 28 d’abril i dins la qual es projecta el documental que Marc Morera va dedicar a Garcés, s’han organitzat visites guiades i un taller.