JUNY – JULIOL: EXPOSICIÓ D’ART TÈXTIL, CLARA SULLÀ
I aquest mes de juny i juliol plantegem l’obra escultòrica de l’artista visual especialitzada en art tèxtil, Clara Sullà.
Podeu visitar-la des de dissabte 13 de juny fins dissabte 25 de juliol, a ESPAI TÒNIC
Des de 2007 l’obra artística de la Clara evoluciona cap a l’art tèxtil tridimensional. Fet que dóna lloc a un nou camí cap a les Arts Escèniques. Actualment dissenya i confecciona vestuari escènic, utilleria i escenografia per La Fura Dels Baus i altres companyies de teatre. Els seus dissenys es caracteritzen per la seva plasticitat visual i singularitat, així com per l’ús de materials i formes poc comuns en la indumentària.
Per treballar el concepte de la seva obra el que fa és pendre referents externs, en la literatura de Pablo Neruda amb 20 poemas de amor y una canción desesperada, el teatre de Federico García Lorca amb La casa de Bernarda Alba, la mitologia… que li serveixen per a il·lustrar els temes que li interessen.
Utilitza imatges simbòliques i abstractes i experimenta amb diversos materials incloent el cos com element de treball. En l’època en què va viure a Egipte va dessarrollar un gran interès per treballar amb el concepte de feminitat i la sensació d’opressió i angoixa per no poder-se expressar lliurement. És doncs arran d’aquesta experiència que comença la seva recerca que ara ens mostra a ESPAI TÒNIC
En primer lloc i com a obra més recent, Clara ens porta a l’espai “La Nòvia del Vent” un personatge oníric basat en un quadre de 1914 d’Oskar Kokoschka, pintor expressionista d’origen Austríac.
El vestit està inspirat en els volums i les formes dels núvols esculpits per l’aire i el vent. Està treballat amb una gamma de diferents tonalitats blanques, juntament amb teles de diverses textures, creant una sensació volàtil i gestual.
La sèrie “Nuades” que dona títol a tota l’exposició, és el punt de partida d’aquesta investigació, on mostra uns embolcalls de dona, sense caps ni braços, desdibuixades però amb una forta presència.
Una d’elles simbolitza una dona de classe alta, com més refinada però al mateix temps lligada i envoltada de nusos de fil daurat, simbolitzant la seva situació confinada en una gàbia d’or. Aquest personatge femení viu la seva opressió d’una manera més subtil i fins i tot amb certa luxúria, contraposada a l’opressió de la dona envoltada amb els pops, un element elàstic que desperta una sensació més tosca sempre seguint en l’expressió de lligam.
L’estudi segueix investigant en altres peces, més estilitzades, creades a partir d’un interior de ferros recoberts per tubs plàstics d’infermeria, carregats de simbologia i que mostren ja un pas d’alliberació, representat per la part superior de l’obra on es veu una part més orgànica, lliure i etèria.
“Dos Hermanas (Amelia y Magdalena)” està composta per dos peces que formen part de la mateixa obra. Adela la jova germana i filla rebel, és un dels personatges de l’obra de teatre La casa de Bernalda Alba que li dona peu a seguir investigant sobre els processos d’opressió i alliberament:
“no, no me acostumbraré, yo no quiero estar encerrada.
¡No quiero que se me pongan las carnes como vosotras!”
Les dues gàbies recobertes de faixes, elements els dos que simbolitzen la presó, la tancada, l’opressió.
“Granada de Amargura” simbolitza una dona que sangra pels pits, se li està escapant la vida, la seva joventut. Diu Clara que en utilitzar Lorca un llenguatge ple de simbologia plàstica, representar la sang brollant, ha estat un procés molt natural:
“Déjame que el pecho se me rompa como una granada de amargura”.
“in.soroll” és una vídeo-instal.lació, una nova aproximació amb suport auditiu i visual per a reflectir al.legòricament el soroll intern de la sensació d’ofec i opressió.
I finalment aquest vídeo muntatge, reservat per al cor de l’exposició, el forn, on és mostrat com una al·legoria de la lluita vital. Aquestes imatges ens expliquen un pas més que les altres obres, doncs podem observar ja el procés d’alliberació, de sortir de la closca. Ho acompanya per la presentació/instal.lació de les teles rígides i evocadores utilitzades en la gravació, que ens transporten en el procés i desperten tant la sensació de rigidesa com de possibilitat de desembolcallament.
Si fem una lectura general del procés exposat, veiem una progressió de la més forta lligadura de la dona en “Nuades” fins a subtil alliberació de “La Nòvia del Vent”…
El seu treball ha estat exposat en diverses galeries d’Espanya, Àustria, França, Regne Unit, Luxemburg, Brasil, Egipte i Mèxic. Actualment viu i treballa a Barcelona on també ensenya art i tècniques de creativitat a la Facultat de Formació de Professorat de la Universitat de Barcelona.
HORARI DE VISITA
Dilluns – divendres:
matí: 11:30h-13:30h
tarda: 16:30h-20:30h
Dissabte:
tarda: 18h-20:30h
També hores a convenir
