PASSI DOCUMENTAL “Sinaia, más allá del océano”

Dijous 4 d’Agost de 2016 a les 22.30h al jardí d’ESPAI TÒNIC podreu veure el documental
“Sinaia, más allá del océano” de JOAN LÓPEZ LLORET.

Voleu venir a viatjar amb nosaltres? Ens embarcarem en el Sinaia durant 76′ per conèixer el testimoni d’alguns refugiats de la Guerra Civil Espanyola. Creuarem l’Atlàntic en un vaixell de càrrega de contenidors actual. A vegades, la memòria va transformant el relat del què va succeir enriquint els fets històrics… com el viatge de la vida que creua l’oceà. 

El maig de 1939 el vaixell Sinaia va traslladar 1800 refugiats de la Guerra Civil Espanyola de França a Mèxic. Va ser el primer d’una sèrie de vaixells que van oferir una nova vida a milers i milers de refugiats. Recorrem avui aquest mateix trajecte en un vaixell de contenidors que fa la mateixa ruta. I mentre sentim els testimonis d’aquell viatge veiem el dia a dia del vaixell de càrrega.    

El vaixell Sinaia va ser el pont entre el franquisme i un país com Mèxic, que el 1939 tenia un president de la República que es deia Lázaro Cárdenas, que una de les seves qualitats més importants va ser l’ajuda humanitària. Aquesta característica s’ha destacat en diferents documentals, i el que passarem, no és una excepció. El documental, realitzat el 2011, fa servir un llenguatge visual on a partir de la veu dels personatges d’aquesta aventura de vida, veiem en el present el que va ser el seu passat. El llenguatge cinematogràfic és una reflexió on la profunditat del missatge es dóna a través de la veu i la imatge.  

Joan López Lloret destaca per portar la fotografia en els seus propis documentals. De molt jove va començar experimentant amb curts a super-8. Va estudiar direcció de fotografia al Centre Calassanç (actual ESCAC) i direcció cinematogràfica al CEEC (1988-90). Ha treballat en televisió, cinema i publicitat. Amb els seus films ha estat seleccionat a nombrosos festivals internacionals, on també ha impartit tallers de documental. López destaca per la capacitat que té de treure a la llum històries captivadores, donant veu a personatges que normalment la història ha oblidat. A partir de l’any 2000 centra més la seva activitat com a director, especialment en l’àmbit del documental. La majoria d’aquests han estat coproduïts per cadenes de televisió i projectats en festivals internacionals. Recentment ha impartit alguns tallers de documental en diversos llocs de Barcelona, Santiago de Xile, Mèxic D. F. i Tijuana.

Qualsevol documental té com a propòsit l’anomenada memòria històrica. Aquesta ha de contenir d’alguna manera una reflexió a propòsit de la memòria, és a dir sobre la seva fragilitat, la seva mudança i els seus misteris. Què fa que recordem uns fets, i no uns altres, sense que a vegades la memòria s’acordi amb la de qui també van viure’ls? La memòria personal també incorpora com a record allò que ens ha sigut explicat i que, per tant, configura una memòria col·lectiva.

Text: Anna Pujol (becaria Espai Tònic)

Imma Merino, redactora del punt avui i professora de cinema a la UdG en va treure un article poc després de la seva estrena: EL PUNT AVUI. Altres notes de PREMSA

FITXA TÉCNICA
Director: Joan Lopez Lloret
Guión: Joan Lopez Lloret
Aj. Direcció: Barbara Ochoa / Cora Estival
Fotografia: Joan Lopez Lloret
Muntage: Israel Santamaria/ Meri Collazos Sola
Grafisme: Gerard Morrón
So: Amanda Villavieja /Verónica Font
Post-Producció so: Gerardo Quiroz / UN,2,3 produccions
Música: J.S Bach, G. Fauré, M.Ponce, P.Hindemith, D.Shostakóvich (Interpretado por Marçal Cervera)
Productor: Oriol Cortacans y Inti Cordera
Producció: Batabat i la Maroma (Mexico DF) en co-producción con TVC i ONCE TV
Dossier de Premsa

FESTIVALS
Documenta Madrid 2012
Festival de Cine español de Tolouse 2012
DocsTown 2012 – Mèxic
Festival de cine Migratorio Santander (2014)
Nominat a millor Documental, millor Guió y Premi a millor Diseny de Producció i Banda Sonora als Premis Pantalla de Cristal (Mèxic) 2011.
Estrenat en salas de cine en Barcelona i Girona al decembre 2012

L’estiu passat a ESPAI TÒNIC vam tenir el plaer de poder projectar del mateix autor el documental Hermanos Oligor (2004), guanyador de diversos premis.

Si en veu gaudir, us esperem aquest any per repetir l’experiència. Vingueu sopats!! Gràcies i seguim.