Estimats i estimades, amic i amigues, aquest dissabte 23 de setembre a les 20 h, tindrem a l’Espai Tònic la presentació del llibre de part de l’obra ceràmica d‘Eugeni Penalva. Hi esteu tots gustosament convidats!Vam conèixer a l’Eugeni a la intervenció de Rakú que Carlets ens va oferir en directe al jardí d’Espai Tònic, coincidint amb el la presentació d’un bell dibuix de Javier Garcés.

Des de llavors es va anar definint la proposta d’ajudar-lo a editar un llibre amb un recull de fotografies realitzades per Johann Osmond, dels bols que havia fet al llarg dels darrers dos anys. Com a estudi de disseny integrat dins d’Espai Tònic, hem posat el nostre gra de sorra i ara aquest projecte ha vist la llum. Serà presentat juntament amb la viva exposició de part de les peces fotografiades i amb l’acompanyament musical del violoncel de Daniel Ragincós, membre de l’orquestra de Girona, professor de l’Escola Municipal de Música de Banyoles i amb una dilatada trajectòria de formacions, bandes musicals i discografies, i unes visuals inspirades en el foc i el treball al torn, realitzades per Eloi Maduell, enginyer informàtic i cofundador de l’estudi de recerca audiovisual Playmodes i de la reconeguda associació cultural Telenoika.

Eugeni, nascut a Alacant, viu al Baix Empordà des de l’any 1983. A l’institut de la Bisbal hi exercí de professor d’anglès durant vint-i-sis anys. Tot i això, la seva fascinació per la ceràmica ve de lluny, ja a Irlanda cap a principis dels 70, on va conèixer alguns ceramistes que feien peces utilitàries seguint els ensenyaments de Bernard Leach, Hamada, Michael Cardew, Lucie Rie, els pares de la renovació de la ceràmica contemporània. Actualment viu a Vulpellac, on també hi té el seu taller.

El llibre, podríem dir que és ja de per si mateix, un valuós objecte, però el que realment ens crida l’atenció són les peces ceràmiques que el componen. Bols, bols de gres. El que siguin de gres és segons paraules d’Eugeni pura predilecció personal, però el fet d’escollir aquest funcional receptacle, doncs bé, això ja agafa tota una dimensió ancestral, ja que el bol, a certes cultures, és un objecte carregat de simbolisme filosòfic, tant per la bàsica i primordial funcionalitat de contenir l’aliment com per la càrrega metafòrica, si el comparem amb la possibilitat d’adquirir coneixement, però potser d’això podem esbrinar-ne quelcom més, al pròleg del llibre que li ha realitzat el gran mestre de Chi-Kung, Tew Bunnag, que sap situar amb mestria la importància del bol en el món oriental.

(…) El bol és a més la peça que més m’agrada tornejar, sobretot quan em poso a fer una sèrie; de vegades amb si concentrar-me de tal manera que les peces sembla que surten soles; perdo consciència del que estic fent, és una experiència que ratlla en el místic. Centrar la massa de fang suposa també centrar-me en mi mateix. (…)

Eugeni Penalva explica que utilitza dos tipus d’esmalts, uns que prepara ell mateix amb cendres d’alzina de les Gavarres barrejades amb feldspat, quars, caolí i dolomita, i altres fets a partir d’una base comercial a la que hi afegeix diversos components ceràmics i petites quantitats d’òxids metàl·lics, com ara coure, cobalt i ferro per aconseguir els colors. Estan fornejats a 1.270 ºC en un forn de gas.

En l’alta temperatura -el gres- la fusió entre el fang i l’esmalt sempre és molt íntima, s’influencien mútuament, i formen un sol cos, una massa pètria.

Fet amb les mans, l’objecte artesanal conserva impreses, realment o metafòricament, les empremtes digitals de qui el va fer. Aquestes empremtes no són la signatura de l’artista, no són un nom; com tampoc una marca. Són, més aviat, un senyal: la cicatriu gairebé esborrada que commemora la fraternitat original dels homes. Octavio Paz

I amb aquesta cita d’Octavio Paz ens despedim. Conteu en que hi haurà alguna peça a la venda. Benvinguts i fins dissabte.!!

Text >> Olga Solà i Viñas