Dissabte 25 Juliol a les 22:00h, coincidint amb la cloenda de l’exposició de NUADES de Clara Sullà tindrem al jardí de ESPAI TÒNIC el passi del preciós i tendre documental “Hermanos Oligor” del director de documentals Joan López Lloret.
En finalitzar comparteix amb nosaltres un fresquet DAIQUIRI!! fresquito fresquito veranito…!!

“Hermanos Oligor” (2004) es un documental estrany i fascinant de 85 min, Premi del Públic del Festival de Màlaga 2005, Premi al Millor Documental i Premi del Públic en Docúpolis International Film Festival Barcelona 2005.

Jomi i Senen, dos estudiants de Belles Arts que per històries de la vida acaben reclosos a València, al taller-sòtano de l’artista faller Manolo Martín. Joan López Lloret, després de conèixer el que allà s’estava teixint, va decidir que aquella història no podia quedar sepultada. I aixì descoberts també per Marcel.li Antúnez el que van començar representant al soterrani casi amb caire autoterapèutic, es trasllada posteriorment a festivals i sales de teatre d’arreu del món.

“Les tribulaciones de Virginia”, la peça escènica que els germans representaven és una història que apunta al cor dels espectadors. Amb tendresa, delicadesa i esquinçament, que explica una tragèdia amorosa que recorre a la infància, la innocència i la fragilitat, per conduir-nos a les intimitats de Virgínia i Valentí.

L’atmosfera, entre taller mecànic i circense, s’amaneix amb artefactes i politges en les quals integren joguines i autòmats reciclats.

Els Oligor esbudellen el funcionament del cor com si d’un mecanisme es tractés. La càmera de Joan López Lloret reflecteix amb tendresa a aquests dos artesans, i esmicola el seu lent procés de creació. El tancament enfront de l’exterior i la primmirada elaboració de tots els artefactes que reciclen per transformar-los en elements escènics.

Quan el muntatge es desenganxa del soterrani per sortir a la llum i presentar-se en els teatres, ho veiem gairebé tot, com si d’una càmera oculta es tractés. Amb un estil còmplice, el director, es limita a seguir -gairebé perseguir- als Oligor. A estones, aquesta persecució resulta superficial. Es queda en el mer acostament humà, i inesperadament, es desvia cap a un mur metafòric. Lloret manté viva la incertesa de la història.

El documental es desglossa en diverses parts. La primera La finestra, és una descripció de les coses, del que fan i qui són. Després, Joan López i Amanda Baqué, coguionista, fan la interpretació personal segons el que els van transmetent les vivències que filmen, a Les flors. Finalment, estableixen una comparativa amb el mur de Berlín a El mur on aquest món tancat de la RDA, i la seva pròpia història i queda reflectida.

Per a aquesta ocasió a ESPAI TÒNIC comptarem amb la presència del director Joan López i de la coguionista Amanda Baqué, els quals un cop finalitzat el passi, ens explicaran i es deixaran preguntar.

Joan López ha treballat com a free-lance en diferents produccions audiovisuals, ha dirigit més de 10 documentals tant d’històries i persones de l’entorn proper, com històries ocorregudes a Alemanya, Holanda, El Salvador, Nicaragua, Irlanda del Nord o Mèxic.
Alguns, com “Hermanos Oligor” (2004) que presentem ara a ESPAI TÒNIC, “Utopia 79” (2007), “Sinaia, més enllà de l’Oceà” (2011) o “La Cigonya Metàl·lica” (2012) han recorregut diferents festivals internacionals i han estat estrenats en diverses sales de cinema a Espanya.

Us deixem amb una entrevista a diagonalperiódico i fins dissabte 25!
Algunes fotografíes son de Andy Castro per ORIGAMA®