Passi de curtmetratge: Le cirque de Calder

Divendres 15 i dissabte 16 de juliol a les 22h, paral·lel a la programació de la XXI edició de la FIRA DEL CIRC AL CARRER de la Bisbal de l’Empordà a l’ESPAI TÒNIC fem el passi de l’entranyable i commovedor curtmetratge Le cirque de Calder (1961).
Una bona oportunitat per tornar a veure les obres de Beat Keller que respiren a prop de les d’aquest gran artista.
calder espai tònic
L’estructura tant del circ com de les figures és a base de filferro i una sèrie de materials per revestir les formes (tela, fils, papers, cartó…) que li donen textura i color, assolint així una representació a petita escala d’un circ real, on conviuen els diversos personatges i els seus animals.
Alexander Calder tenia formació com a enginyer, va crear uns 55 personatges, tots ells amb possibilitat de moviment. Aquesta construcció circense, per tant, és plena de complexos mecanismes que possibiliten que aquestes figures es desplacin suaument per a realitzar-ne alguns trucs.

Pablo Picasso, Alberto Giacometti and Henri Matisse

Pablo Picasso, Alberto Giacometti and Henri Matisse

La primera exhibició va ser al Saló dels Humoristes de París el 1927 on Calder donava veu als personatges i la seva dona posava al gramòfon les típiques músiques de circ per ambientar l’espectacle. La seva popularitat va créixer molt ràpid, tenint com a seguidor i amics personatges tan coneguts com Piet Mondrian, Jean Cocteau, Joan Miró, Le Corbusier, Man Ray, Marcel Duchamp, Giacometti, Henri Matisse… 
Alexander Calder (1898-1976) va ser un escultor nord-americà, fill d’una família d’artistes, que va començar a estudiar enginyeria mecànica però l’any 1923 va assistir a la Lliga d’Estudiants d’Art de Los Ángeles fet que l’influenciarà de tal manera que reconduirà la seva trajectòria.
Als 20 anys es va traslladar a Nova York per estudiar a l’Art Students League; treballant simultàniament per al Butlletí de la Policia Nacional on s’encarregava d’il·lustrar els esdeveniments esportius. Allà li van encarregar la realització de les il·lustracions dels espectacles que oferia el Ringling Bros. and Barnum & Bailey Circus on va estar-hi durant dues setmanes, enamorant-se perdudament del món del circ. L’any 1926, a Paris va començar a treballar en el seu circ en miniatura, el Cirque Calder, per poder gaudir del joc amb el moviment i el treball dels petits jugadors, exercint el rol de mestre de cerimònies. Les seves funcions es van presentar periòdicament fins al 1976, any de la seva mort.


Calder es convertirà en un dels precursors de l’escultura cinètica i és considerat un dels artistes més innovadors del S.XX. Va treballar tant amb escultures mòbils com immòbils, i tot i que inicialment treballava amb peces petites, a poc a poc van anar creixent fins que els seus treballs van anar prenent una certa monumentalitat.

Calder-circus 1926-1931FILMAFFINITY en fa aquesta sinopsi: “La fascinación por el circo de Alexander Calder (1898-1976) comenzó a mediados de los años veinte, cuando publicó una serie de ilustraciones en una revista neoyorkina del circo Barnum and Bailey a cambio de una pase de temporada. Fue en 1927 en París cuando creó el pequeño circo del que trata este cortometraje y que en su momento hizo las delicias de la vanguardia parisina, sobre todo de Miró y Mondrian. Las actuaciones de Calder podían durar hasta dos horas, con veinte o más números y un intermedio, el artista haciendo de director y su mujer girando el gramófono al fondo. Del ingenio diría el crítico de arte James Johnson Sweeney que era mucho más que un juego. Era un “laboratorio en el que desarrollarían las características más originales de su obra posterior”. Ahora se encuentra en el Whitney Museum de Nueva York en un estado demasiado delicado como para transportarlo, con lo cual este corto de Viladebó se proyecta continuamente, incluso ahora, para ilustrar la obra de Calder.”

Duració: 19 min.
País, França
Director: Carlos Vilardebó
Música: Pierre Henry
Fotografia: André Bac, Patrice Pouget
Gènere: Documental | Curtmetratge. Circ

Tothom hi és benvinguts. Aforament limitat a 50 persones per ordre d’arribada. Al jardí de l’ESPAI TÒNIC. Gratuït.

Text Anna Font & Olga Solà
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.