L’Ull que mira, d’Anna Buxaderas

Benvolguts i benvolgudes, diumenge 11 de març a les 12 h farem l’aperitiu amb Anna Buxaderas qui ens presenta la seva fina obra “l’Ull que mira” que romandrà exposada a la Sala Blanca d’ESPAI TÒNIC fins al dissabte 31 de març de 2018. Tothom hi és convidat.

L’exposició consta de cinc sèries de fotogravats sobre paper o tela i un conjunt de monoprints, teles estampades amb plantes i combinades amb fotografia digital o brodat.

No importa què mires, sinó el que veus (Henry David Thoreau)

Anna relata que L’Ull que mira és un joc al voltant de les trampes de la percepció, trampes de l’inconscient que ens fem a nosaltres mateixos, i que són també l’origen de les interpretacions contraposades generades a partir d’un mateix estímul.

Amb aquest petit i incomplet catàleg de trampes, l’Ull que mira vol incitar a la reflexió sobre la incapacitat de la mirada per copsar la realitat tal com és, amb l’esperança que la comprensió de les pròpies limitacions obri espais per a l’escolta i el diàleg.

Vivim en un món més polaritzat que mai, on les persones semblen viure en universos paral·lels bastits sobre interpretacions irreconciliables de la realitat que les envolta. Si bé cada dia es fa més evident que aquestes realitats paral·leles estan alimentades pels discursos esbiaixats dels mitjans de comunicació, no és tan evident la influència dels propis processos cognitius en la interpretació dels fets que observem i dels relats que se’ns proposen.

L’Ull que mira és la seva primera exposició individual i aplega una mostra del que porta desenvolupant en els darrers cinc anys, d’ençà que va deixar Barcelona per venir a viure a Madremanya, arran de patir un “trastorn per dèficit de natura” durant una part important de la seva vida. L’art, per tant, ha estat el camí per a reconnectar-hi.

La utilització de les diferents tècniques que utilitza dins la seva obra tenen cada una un sentit molt acurat: – la fotografia és l’ull que faig servir per mirar. Em vincula amb el present i m’ajuda a valorar les coses petites i properes. L’estampació de teles amb matèria vegetal és un procés de creació conjunta amb la natura, el resultat del qual està sotmès a la variabilitat del clima i als canvis estacionals de plantes i arbres. El treball amb les planxes i tintes de gravat em permet allunyar-me dels processos tecnològics i recuperar el plaer del treball manual. D’altra banda, la combinació del tractament digital de les imatges amb els processos manuals d’estampació i brodat amplia la diversitat dels materials que puc utilitzar, alhora que introdueix els elements de variabilitat, d’atzar i imperfecció que trobem en les coses vives.

La seva pràctica professional com a consultora en sostenibilitat es tradueix doncs en la seva obra en la utilització de materials antics, reciclats o naturals i en el petit format, que viu com un camí cap a la disminució de la generació de residus i l’ús de matèries primeres.

El seu art està dirigit a aquells que, desconnectats de la natura, pateixen el mateix, poètic però no menys real, dèficit que a ella la va afligir, i doncs espera que a través de la contemplació de l’obra, puguin albirar un moment de la tranquil·litat i la pau que proporciona la pròpia contemplació de la natura.

Podeu veure altres treballs seus a: https://annabuxaderas.myportfolio.com

Text >> Olga Solà i Viñas