La cura dels símbols. Conversa amb Matías Krahn

El diumenge 2 de desembre a les 12 del migdia us convidem a una xerrada sobre la cura i custòdia dels símbols, amb la presència de Matías Krahn, l’autor de la mateixa exposició CUIDADO que podeu visitar a ESPAI TÒNIC fins al 22 de desembre.

L’exposició CUIDADO està íntimament relacionada amb cuidar els símbols; però tinguem en compte que es refereix tant a cuidar la imatge en si, com a tenir cura de l’essència que representa.

En el cas del símbol del Cor, relata en una recent entrevista realitzada per les companyes de Cultural Rizoma, es refereix a cuidar la part més íntima i personal de cada un. La pròpia imatge és com un salva conducte a un sentir molt essencial, molt personal, que es vincula amb mimar: cuido el meu cor, cuido el meu espai, cuido tot allò que represento internament; i alhora es refereix a una alerta, a un cuidado!, atenció amb el vincle entre les persones. Perquè el cor té a veure amb els altres, justament amb la relació amb altres cors, amb aquest espai inter essencial que ens conforma. Com una referència o un portal que ens duu a una vida primigènia, que fa referència al cor batent, a la sang, i per tant ens remet amb l’inici, és a dir amb la mare, amb la pròpia vida.

(…) El símbol del cor per a mi ho és tot, és allò que podem sostenir, tant el que ens agrada com el que no ens agrada, allò que ens permet treballar fins i tot amb l’ombra pròpia, l’ombra dels altres, i fins hi tot l’ombra col·lectiva. El cor ens duu a treballar amb els ancestres, amb el llinatge de cada un, amb el llinatge col·lectiu. És el medi que ens permet establir la connexió amb els altres mitjançant el vincle, no de manera superficial, sinó reconeixent l’essència de cada un, és allò que ens brinda establir els ponts que ens permeten arribar a l’enteniment entre nosaltres. Simbolitza precisament la possibilitat d’establir una connexió respectuosa i natural del què realment som, bastint el pont cap a mirar-nos tu a tu, d’una manera oberta i sincera en la diferència tant d’allò que ens agrada com d’allò que no, doncs hem de recordar que l’amor és tant una cosa com l’altre i que aquesta diversitat és allò que ens conforma.(…)

Matías ens explica que el símbol és fonamental, ja que la vida es representa simbòlicament; el món de la matèria és simbòlic, el món de la paraula, el món del verb, i la mateixa creativitat és simbòlica. És mitjançant el símbol que nomenem les coses, els pensaments, que li donem sentit a la mateixa vida i a allò que som.

Per a mi hi ha una batalla al voltant del símbol, avui dia, és a dir: com seria tot si realment li donéssim la importància que té, el rerefons que té?, perquè el símbol és el límit entre quelcom que no té nom, que no es pot assimilar, és com el nostre salva conducte per a accedir al món del misteri.

(…) Si realment sabéssim amb el què estem jugant doncs, seria una altra batalla, hi hauria aquest cuidar allò que estem fent… però ens trobem en que actualment hi ha una dissociació entre el símbol i el contingut, que ve a ser la màscara també, desvinculat del que hi ha darrere. Hi ha una dissociació entre la correlació de l’aparença i el contingut, si aquesta dissociació no hi fos, accediríem a un altre nivell.(…)

Cada u de nosaltres té la possibilitat d’observar aquests símbols i escoltar si ens diuen alguna cosa, si ens transmeten alguna informació. En el meu cas he d’explicar que fa cosa de tres setmanes després d’una intensa conversa sobre l’objectiu de l’art, vaig observar aquesta representació, i hi vaig veure tota una trajectòria explicada, un sentiment resumit en una sola imatge. Des del meu punt de vista, definia perfectament la necessitat de l’art, la perseverança, la bellesa dels oposats. L’u sense els altres perd sentit, els altres sense aquesta contraposició queden immersos en un mar sense contrastos; hi ha una necessitat mútua dels oposats. El vermell és allà sostenint brillantment una filera de cors negres, però hi és sense esforç, sabedor del seu lloc minoritari. Per a mi això simbolitza a la perfecció l’objectiu de l’art.

Aquí està doncs un cop més la bellesa i la utilitat de l’art, que trenca fronteres i transcendeix, com diu l’autor, un llenguatge preestablert i ens explica coses importants mitjançant el simbolisme.

Benvinguts doncs a aquesta propera xerrada amb l’autor, sobre el símbol i la seva cura.

Text Olga Solà i Viñas