Primer concert dins ESPAI TÒNIC: D’ATZAR TRIO – Jazz Mediterrani
Tenim el gust de presentar-vos el primer concert dins ESPAI TÒNIC amb D’ATZAR TRIO i el seu treball musical “LES HORES”
Aquest proper 23 de Novembre 2014 a les 19:00h
“Músics, que treballen amb rigor, saviesa i ofici perquè de la complicitat i de la interpretació neixi la bellesa de la música. I vet aquí, que de tant en tant l’atzar fa de les seves, i, si estan preparats per a fer-ho, els músics toquen l’instrument i amb ell, el cel.”
PROGRAMA
Primera part: l’Hora Prima / l’Hora mare / Iman / Hora Trista / Tres Cap a l’Infinit
Mitja part: cerveseta…
Segona part: La Veu Interior / Yaman / l’Hora dels Núvols / La Mala Hora / l’Hora Salvatge / l’Hora Serena / l’Hora Inquieta / l’Hora Inmòbil
D’ATZAR TRIO, consta de JORDI RALLO a la percusió, JOAQUIM OLLÉ FREIXAS amb flauta travessera i bansuri i XAVIER BALLESTEROS amb la guitarra!
Artistes amb hores i hores de música a l’esquena i al cor que s’uneixen per obrir-se i obrir-vos les portes de les més insospitades sorpreses sonores. Un trio excepcional que ve del jazz i de la música mediterrània amb tocs d’experimentació contemporània i sons orientals.
“En aquesta poètica tasca de descriure l’ànima de les hores , les composicions i la manera d’abordar-les transiten diferents estils i diferents maneres a la recerca d’una sonoritat versàtil i original. Així doncs a LES HORES s’expressa , en primera instància, la mediterraneitat que ens és pròpia, la filosofia de la música de jazz, la fascinació que sentim pel flamenco i per totes les músiques de l’altra banda de l’Atlàntic i suggerents colors orientals que propicien el recolliment meditatiu”
“D’Atzar comença a caminar amb “Les Hores” com a substància d’aquestes primeres músiques.“Les Hores” és una obra composta per temes enllaçats entre sí amb el temps com a fil conductor.No són les hores del dia; tampoc les de la nit. Són hores del cor. Són estats d’ànim sotmesos a un matí gloriós, en el que un se sent néixer per enèsima vegada, a un núvol que enfosqueix la vida una tarda d’hivern, a una eufòria sobtada per un no res, a una nit d’insomni en la que es desespera en silenci, a …
El temps, en definitiva… Sempre el temps. Des de sempre l’he volgut engabiar, posar-me’l a la butxaca potser per no sentir-me tan ínfim en la infinitud de tot lo possible.”
Més informació: www.datzar.net
