Benvolguts i benvolgudes amants de l’art i de les seves rodalies, tenim a bé de presentar-vos Alex Pallí Vert, a l’ESPAI TÒNIC, aquest proper dissabte 7 d’octubre a les 20:00h amb la seva obra TRNSFoRMaDRS.

Alex investiga a través de la pictòrica, la forma i els seus límits. Aquells qui coneixien una mica la seva obra, sabran que ha jugat amb gran mestria, amb resums cromàtics pixelats provinents de paletes de colors orgàniques; un qüestionament que el duu cap a una ordenació i síntesi de la realitat. La seva interpretació personal per a explicar-nos les fronteres establertes.

Amb la sèrie trnsformadrs que presenta a Espai Tònic, aquestes fronteres formals queden atemptades per la participació del espectador, qui és impel·lit a donar un pas més enllà donant-li la potestat de determinar cap a on ha d’anar la direccionalitat de l’obra. L’espectador com a coautor o més aviat com a cooperador del plantejament estètic de la peça.

El fet que aquestes línies amb capacitat de moviment (resultat de la seva experiència en l’us de la màquina de cosir per a fer escenografies i vestuaris de bèsties escèniques de Londres), que conformen l’aleatorietat de cada obra siguin negres, és fruit de la seva funcionalitat. Qualsevol altre color distreu l’atenció de l’espectador en la seva cromàtica, quan el que es pretén és centrar-nos en les múltiples possibilitats de composicions melodioses de cada peça.

Sovint Alex treballa amb d’altres creatius, complementant-se i recolzant-se en les diferents propostes artístiques d’uns i altres. Entre ells Francesc Oui qui relata l’actual mostra de l’autor de la següent manera:

(…) La sèrie Trnsformadrs és programàtica: ella materialitza la possibilitat d’intervenció tot compartint l’autoria i convidant el receptor a ser també emissor. Aquesta operació compartida sobre el temps la converteix en un element d’un circuit més ample, on podem intuir una crítica als processos de producció en cadena. No hi ha caducitat, però sí impermanència. En el temps intermitent de l’acció sobre cada Trnsformadr, tampoc no hi ha especulació possible: el valor és de l’ordre del diàleg i el seu mèrit principal és desplegar una pregunta que s’hi troba ja formulada en potència.

Tenint en compte la distinció formalista entre fons i forma, trobem una subversió de totes dues: la forma clàssica de la tela, rectangular, queda supeditada a l’acció del receptor-emissor que és la mirada que, precisament, transforma. Aquesta forma canviant, transitiva, [s’escriu sobre bandes de pintura blanca alternades amb la materialitat nua de la tela. Però potser no hi ha alternança real. De fet, aquests dos fons són un de sol]: la superfície d’escriptura mínima que, en l’art com en els llenguatges més quotidians, sol passar desapercebuda però que aquí ens crida a no ser observadors passius de la realitat. (…)


I és que aquesta proposta ja ve de lluny, 2004, l’any del Fòrum de les Cultures a Barcelona, on rep l’encàrrec d’una galeria (arran d’un viatge a Índia), de materialitzar la seva experiència i visió sobre una sèrie de conceptes de la filosofia oriental. La impermanència de la matèria, la transmutació, el concepte de temps o el pas pels diferents avatars de la consciència (creació, conservació, destrucció) són aspectes que els trnsformadrs també abracen.

Trnsformadrs van ser per a mi el resultat d’un camí que em va dur, des dels inicis com a pintor, al qüestionament de la pintura com a medi. Un cop van veure la llum vaig sentir que no calia transitar les tangents de la pintura, ja que la pintura seria sempre un mitjà vàlid i contemporani.

Com ja explicàvem en motiu de la seva col·laboració en la presentació de Reversible, el passat març a l’Espai Tònic, Alex Pallí, va començar a mostrar la seva carrera artística cap a l’any 1994, d’ençà aleshores ha realitzat una vuitantena d’exposicions entre individuals i col·lectives tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, en galeries de diverses ciutats com Barcelona, Madrid, Bolonya, París o Londres.
L’any 2003 fou escollit per a l’exposició “4 talents catalans a Paris” (Maison de la Catalogne, Paris), ha participat en fires d’art contemporani com ara Arco (Madrid), Arte Fiera (Bolonya), Art-expo, SWAB (Barcelona) i ArtBo (Bogotà) així com ha representat a la N2 Galeria de Barcelona.
Al 2009 fundà amb un grup d’artistes el col·lectiu Nubolâris, amb el qual intervenen activament en la creació i organització d’esdeveniments culturals.

I aquest cop també amb la participació de CABELL d’ÀNGEL, en oferir-nos una proposta gastronòmica per a acompanyar aquesta vetllada!!

Exposició oberta del 7 d’octubre fins al 16 de setembre, com sempre a l’Espai Tònic, tothom hi és benvingut.

Text >> Olga Solà i Viñas