ABRIL: EXPOSICIÓ de FOTOGRAFIA de PABLO BASAGOITI BROWN

Aquest dissabte 4 d’abril obrim programació de la sala ESPAI TÒNIC amb la primera exposició de la temporada que romandrà oberta al públic durant tot el mes d’abril (del 4 al 26 de abril)

L’autor, Pablo Basagoiti, ens porta les sèries “Verano”, de 21 fotografies impreses amb tintes pigmentades sobre paper de cotó (Canson Rag Photographique 310, per als molt entesos 😉 ) que atorga a les fotografies una granulada textura molt especial, i la sèrie de 13 fotografies de “Tejas” impresa sobre paper mate mil punts. Ambdues sèries inèdites i en blanc i negre.

“Verano, hay cosas que el dinero no puede comprar…”, és fruit d’una observació quotidiana dels detalls que envolten a l’autor en un estiu com un altre… o potser no és un estiu com un altre, sinó un de molt particular, on Pablo veu i observa la vida des d’un punt de canvi, i on ens explica es replanteja les seves prioritats vitals, ressaltant la fotografia com una d’elles. Una fotografia plena de cares familiars, de gestos intuïts i de moments robats a l’espontani.

Pleno verano.

Una hilera de coches avanza por una carretera secundaria,
circulando entre campos de girasoles que ven a través de sus
ventanillas.

Uno se detiene. Decide verlos más de cerca.

Sus ocupantes se bajan del coche y se acercan a ellos.
Quieren conocerlos, palpar ese color amarillo tan característico,
ver de donde salen la pipas… así que caminan entre ellos hasta
que Paula, la más pequeña, decide que uno de ellos es su girasol,
pues “tiene mi misma altura”.

Orgullosa, se deja fotografiar junto a él.

La majoria de les seves fotografies, a més de tot el contingut que la pròpia imatge ja ens aporta, van acompanyades de textos, petites històries i relats que envolten la imatge i que acaben de donar-nos l’ambient d’on aquestes han sorgit i l’esperit de l’ull que les ha observat. A vegades fins i tot ja el nom de la fotografia és un petit haiku en si.

Explicar-vos que Pablo, nascut l’any 1973, es defineix com a autor autodidacta, tot i que per entorn familiar està en contacte des de molt aviat amb totes les disciplines de l’art, és en la fotografia on troba el seu propi llenguatge.

Les seves fotografies han estat publicades en premsa, revistes, editorial, i utilitzades en publicitat. També ha autoeditat els foto-llibres Santander 14 15, 100 segundos con Casilda i 802 i porta el bloc de la seva web www.basagoitiyyo.com  que en el seu primer any ja va rebre 8.000 visites.

També destaca els seus projectes audiovisuals (documental, curtmetratge, videocreació, videoclip, publicitat …) havent rebut diversos premis Creasturias de l’Associació d’Agències de Publicat del Principat d’Astúries. I la seva participació en els tallers Proyecto personal i Fotografía de gran formato amb Gerardo Custance (2012), en el XII Seminari de fotografia i periodisme d’Albarrasí, dirigit per Gervasio Sánchez (2012) i en Cartografía personal, amb Matías Costa (2014).

Sabut això, és doncs que podem visllumbrar en aquell “Verano” 2012 que tenim exposat, un important punt d’inflexió en la seva carrera fotogràfica, on es pot observar i imaginar l’artista que mira i reflexiona sobre les petites sorpreses que la vida ens mostra quotidianament, com si estigués somiejant, veien passar les hores i apreciant l’entorn familiar que el rodeja.

Llega el verano que rompe rutinas.
Abres los ojos a lo conocido y entras en un mundo que te es propio.
Mirás, ves, oyes, sientes…
mientras recorres el camino,
que por próximo, en ocasiones no fuiste a vislumbrar.
Llega el verano y por él avanzas.
Miras, ves, oyes, sientes…
el camino en el que por fin te quedas.

 

Pablo ens explica que aquestes dues sèries fotogràfiques són el reflex del seu projecte d’investigació i experimentació i al mateix temps que cerca llums i ombres i instants imborrables, investiga amb diverses càmeres fotogràfiques utilitzant des de variades digitals, la clàssica pel·lícula en blanc i negre de 35 mm, una càmera subaquàtica i fins hi tot, una diapositiva digitalitzada a color, sent aquesta última l’única nota de color d’entre totes les altres, copsant per tant una especial atenció en ella…

La serie “Tejas” es el resultat fotogràfic d’un seguit d’instal·lacions “land art” que el mateix artista ha fet en diversos punts de les terres asturianes al llarg dels anys 2012-2015 i que queda artística i perfectament reflectit en aquestes 9 fotografies de la serie que s’exposaran en el cor d’ESPAI TÒNIC, el forn, que per les seves característiques acompanya la sèrie fotogràfica d’una manera molt envolvent, creant-hi una atmosfera molt especial…

Per a entendre-ho que millor que un text del mateix autor:

-¿Qué haces?, parece una sonrisa. Pregunta un hombre con curiosidad pero pocas ganas de colaborar, pues alega una buena resaca después de una noche de juerga y alcohol, lo que no le impide quedarse por los alrededores curioseando, como otros tantos.
-¿I esto qué es? ?una parrillada?, pregunta otro, a lo que respondo que es un nuevo artilugio para pescar. Cuando sube la marea los peces quedan atrapados aquí y al bajar, puedo venir a recogerlos. Al rato, el hombre, incrédulo, vuelve a ver como va el progreso de la “parrillada”, y de paso vuelve a preguntar. Algo no le cuadra de la anterior respuesta.
– Los más pequeños también se intrigan, y preguntan… Una barrera para evitar que suba tanto la marea y librarnos de inundaciones como la de los últimos inviernos, les digo. Poco convencidos, siguen jugueteando a que no les pille la ola.
– Dos jóvenes voluntariosos bajan con un pequeño cargamento dispuestos a ayudar, ¿o más bien a curiosear?.¿Qué hacemos? pregunta uno de ellos. ¡Lo que queráis!, respondo, dejándoles algo descolocados. Finalmente uno dice: un reloj, ¿qué hora es? y montan las agujas en las cuatro menos cuarto, con segundero incluido.
¡Oye!, al terminar hay que recoger todo esto, ¿nos echáis una mano?, les digo. Y desaparecen por donde vinieron.
– Una mujer que viste ropas deportivas y dirige los estiramientos de un niño, pregunta: ¿esto qué es, algún tipo de entrenamiento?, a lo que respondo que no, pero podría serlo ¿no?. Le ofrezco probarlo, rehusa.
– Otras personas, intrigadas por lo que allí pasa, se acercan a saber si son ingenios para canalizar el agua, si las ha traído el mar, si las hemos bajado para lavar o incluso si son para algún tipo de rito.
Desde luego la gente tiene una imaginación… son unas tejas.

Pablo Basagoiti Brown
Marzo 2015

Recordar-vos que la inauguració serà aquest dissabte 4 d’abril a les 19h i us hi esperem a tots amb moltes ganes ja que contem amb la presència del propi autor aixì com de la seva famìlia tantes vegades reflectida en les sèries fotogràfiques.

Benvingut a ESPAI TÒNIC, Pablo & Co i amb moltes ganes de veure l’obra penjada!